Joan Castejón, Vicent Torrent (Al Tall), Vicent Balaguer i Tomàs Llopis són alguns dels més de 300 convidats que van passar pel programa. |
Mirar cada setmana els ulls de la sra. Maria i parlar-li a cau d'orella televisiva era un goig indescriptible. |
Joan Castejón, Vicent Torrent (Al Tall), Vicent Balaguer i Tomàs Llopis són alguns dels més de 300 convidats que van passar pel programa. |
Mirar cada setmana els ulls de la sra. Maria i parlar-li a cau d'orella televisiva era un goig indescriptible. |
![]() |
Ester Xargay, a Cabaret Brossa, en una imatge extreta de la pàgina www.poesiacatmex.wordpress.com |
![]() |
Públic assistent a l’acte d’inauguració de les Jornades al Palacio de Bellas Artes. El quart per l’esquerra és Martí Soler Vinyes, gerent editorial de Fondo de Cultura Económico. |
![]() |
Pau Vadell, amb carasseta, intervé en una taula redona a la llibreria del Fondo de Cultura Económico. Al darrere, en un vídeo de Canal 33, amb Joan Tomàs Martínez i Jaume C. Pons Alorda. |
![]() |
Calavera escultòrica amb un clar missatge polític. Aquestes figures s’assemblen bastant als nostres ninots de falla, però aquests en versió descarnada. |
![]() |
![]() | |
El relat titulat Fum, de Jovi Lozano-Seser, resultà guanyador en el IV Certamen de relat breu Enric Valor de la Vall de Guadalest. Al marge d'aquesta edició electrònica, aquest text roman inèdit. Les tres fotos de Natxo Francés que utilitzem per il·lustrar aquest text formen part de la la sèrie Praga-Cracòvia-Auschwitz. Sempre és un luxe que Natxo ens permeta utilitzar el seu material fotogràfic. Per anar a la pàgina principal: "CONTRA EL FANGAR DE L'EXISTÈNCIA": L'ESCRIPTURA SEGONS JOVI LOZANO-SESER, cliquen ací. |
![]() |
La situació actual d'estrangulament social i econòmic ha agusat l'enginy de la creativitat artística. És el cas per exemple, dels humoristes gràfics. Angle editorial ha publicat un llibre titulat Enfoteu-vos-en, que recull mostres d'aquesta modalitat de crítica enginyosa. |
![]() |
A la pàgina d'Angle editorial podem llegir, referit al llibre Enfoteu-vos-en: "és el darrer projecte de Dibuixants Sense Fronteres. Un llibre il·lustrat, divertit, en el qual els principals ninotaires del nostre país combaten la crisi amb els llapis ben esmolats." |
![]() |
Andrés Rábago García, El Roto, ha guanyat el Premi Nacional d’Il·lustració 2012. Segons els mitjans, al dibuixant d'El Paísse li ha valorat: "su visión crítica, poética, aguda e inteligente que nos ayuda a reflexionar sobre cómo somos y cómo vivimos". La gent de Burrera Comprimida voldríem acostar-nos a aquestes virtuts d'El Roto, encara que ens ruboritze reconèixer-ho... |
![]() |
Tirant lo Blanc, el protagonista de la novel·la homònima de Joanot Martorell, segons la mirada artística de Manuel Boix. És una de les il·lustracions del clàssic versionat per Josep Palomero per a Bromera (2005). |
![]() |
Bust de l'estàtua d'Ausiàs March instal·lada l'any 1959 a l'avinguda Marquès de Campo de Gandia, quan s'hi commemoraren els 500 anys de la mort del poeta. És obra de l'escultor Josep Rausell. |
![]() |
Don Quijote de la Mancha, personatge central del clàssic de Cervantes, segons la mirada artística de Joan Castejón. Ni el ingenioso hidalgo, ni tan sols el seu autor no tenen la culpa que, a la classe política dirigent, no li done la gana acceptar que hi ha llengües, literatures potents i escriptors de categoria universal, encara que no escriguen en la llengua de Cervantes. |
![]() |
En les dues imatges superiors es pot observar la mateixa zona del pessebre en dos estadis de construcció diferents. Per això, a casa sabem que, mentre en aquestes dates el motiu que desvela Pepita Vidal a les 5 de la matinada siga el cuquet de fer betlem, un dia i un altre, senyal que tot va bé, al núm. 54 del barri del Molí, on el betlem s'allotja. Vista aèria del mercat, amb un terrisser, una venedora de teles, una parada de productes frescos (l'embotit està elaborat amb plastilina de la bona...), i un home que es llava els peus a la porta de sa casa. La casa del ferrer alberga una xemeneia que trau fum en directe (angle superior esquerre): tot un clàssic en aquesta obra d'enginyeria casolana que s'inclou dintre de la categoria de "betlems populars". |
![]() |
--------------------................................................................ |
![]() |
BIBLIOTECA DE POLINYÀ |
![]() |
CARME MIQUEL |
![]() |
CEIP AMBRA - Caràtula llibret digital |
![]() |
PEPA PONS - Caràtula llibret digital |
![]() |
Caràtula del llibret RODA LA MOLA, editat per Carles i Pilar, perquè ens acompanye la sort. |
![]() |
GRUP DE DONES CABAL |
![]() |
Portada del memorable llibre de Fuster que va alçar tanta polseguera. El País Valenciano fou publicat a Destino l'any 1962. Ai, maedéu!, que mala és la ignorància! |
![]() |
Foto: Arxiu de Bucomsa |
![]() |
Foto: Alberto Borja |
![]() |
A l'esquerra de la imatge, el tabaleter Josep Basset; a la dreta, Miquel Ruiz, tabaleter i versador. Foto: Pere Huerta, novembre de 2006. Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna, Gandia. |
![]() |
D'esquerra a dreta: Xavier Morant, Miquel Ruiz, Frederic Santamaria, Josep Basset. Amenitzant la festa al centre històric de Gandia. Plaça de Loreto, 2010. |
![]() |
Miquel acompanyat per la seua cantaora preferida, Núria Santamaria, ambdós vigilats per la mirada somrient del senyor Basset. Foto extreta de la cinta del programa La sonata de la pecata minuta, emès per Canal 37 de la Marina Alta, l'any 2003. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de la Safor hi era la convidada en aquesta ocasió. |
![]() |
I no podem evitar d'afegir-hi una segona foto amb Núria Santamaria, senzillament perquè aquesta instantània ens encanta. Gràcies a l'encert de Salvador Bolufer, que l'ha seleccionada des de la gravació del programa de Canal 37. |
![]() |
Participació de la Colla a la primera cavalcada del Tio de la Porra, durant la Fira i festes de Gandia, 2002. Foto presa al pati de l'Escola Pia de Gandia. Hi reconeixen Miquel?: és el del barret de la ploma verda. |
![]() |
Alguns dels membres del Rebrot de Rafelcofer, on Miquel ensenyava a tocar la dolçaina. Carles Roig Ruiz, el seu nebot, és el que apareix a la part central de la foto, amb el tabal. Gener de 2013. |
![]() |
Imatge presa per Ignasi Mora a Montitxelvo, el poble natal de Joan Climent. Febrer de 2004. |
![]() |
Un racó de pinar que envolta el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, al terme municipal d'Alfauir (la Safor). No sabem si Júlia, quan el va fotografiar, es va trobar cap bruixa planant per aquest paratge encantador. A mi, no m'estranyaria gens: on hi ha matollars de bruc hi ha bruixes. |
![]() |
Ullal de l'Estany, al paratge de l'Alqueria del Duc de la marjal de Gandia (la Safor). |
![]() |
Una altra panoràmica dels ullals pròxims a l'Alqueria del Duc; en aquest cas, el de la Perla. Darrere es veu la muntanya coneguda com a Molló de la Creu. |
![]() |
Lluent envoltat de senill, a la marjal de Borrons, en terme de Xeresa (la Safor). |
![]() |
Ullal de la Perla, marjal de Gandia. |
![]() |
Ullal de l'Estany. |
![]() | |
Detall de l'aigua brollant de l'Ullal del Burro, o Font Salada, per a la gent d'Oliva, i en general, en l'actualitat, per a tota aquella que s'hi desplaça a gaudir d'un bany en aquestes aigües miraculoses en qualsevol moment de l'any. |
![]() |
Font Salada, en terme d'Oliva de la Marjal de Pego-Oliva (la Marina-la Safor), bastant més intervinguda ara que quan el burro de Pasqual hi va descobrir una bella donzella. Les propietats curatives de les seues aigües, però, continuen intactes. Per a la gent pegolina, sempre serà l'Ullal del Burro. |
![]() |
Fotografia: Jean Bisetti, presa l'abril de 2014. Extreta de la pàgina de l'Institut Català d'Ornitologia. |
![]() |
Mireu quina altra foto de Jean Bisetti que he descobert avui, recentment instal·lada a la galeria de la mateixa pàgina de l'ICO. Observant-la és fàcil entendre el motiu d'aquesta associació diabòlica referida a Biologia i mites dels ocells: «Se'l suposava acompanyant de bruixots i encisers pel fet de tenir una cresta de plomes que semblaven unes banyes...». I és que les supersticions associades a la (pseudo)religió sempre han dut a témer la bellesa. |
![]() |
Aquesta imatge està extreta de la pàgina que Viquipèdia dedica a la puput. Del llibre de 1905 Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas, de Schwarzstörche Naumann. |
![]() |
Fotografia de Víctor Cañadas. Ornitho.com |
![]() |
Antonio Cabrera: Tierra en el cielo (Haikus), Pre-Textos, col·lecció «El pájaro solitario», 2001. |
![]() |
Aquest de la foto és el Grau de Gandia, el «grau», per circumstàncies biogràfiques i afectives, que més m'estime. A l'esquerra, el temple de Sant Nicolau, en la seua ubicació privilegiada. |
![]() |
Pagells acabats d'agarrar. |
![]() |
La cura a l'hora de recollir i ordenar els palangres és fonamental, si es volen tenir a punt en el moment d'escar-los i llançar-los a la mar amb destresa. |
![]() |
Ramon ens ensenya els hams per a pescar a l'orada. |
![]() | |
Això és el palangre fotografiat per la part de dins del poal de grans dimensions que el conté. Des d'ací dins, cada ham, escat convenientment, va a parar a dintre de la mar. |
![]() |
A la dreta de la foto, Ramón Campillo; a l'esquerra, Fernando Escrivà: els mestres proveïdors de paraules que ens varen acompanyar en la visita al port, el nostre Grau en majúscules. Això que ens ensenyen, Ramón i el meu pare, no és palangre, sinó tresmall: «conjunt de tres peces unides per llurs vores; es cala en ziga-zaga per agafar el peix més fàcilment» (Diccionari català-valencià-balear). L'origen de la paraula també és ben aclaridor: «del llatítrimaculum,‘xarxa de tres malles’, que en català va resultar normalment tremall i després es convertí en tresmall per influència del numeral tres.» Uf!, i a aquest pas..., no acabaríem mai! |
![]() |
De sobres coneguda és aquella dita que ningú posaria en dubte: «El peix gros es menja el menut.» Damunt la mà, d'esquerra a dreta i per ordre de grandàries: ham per a pescar a l'emperador, al golfàs, i els dos més menuts, a la mabra (o mabre, que també se'n diu). |
![]() |
Les drassanes, que al Grau de Gandia són conegudes com a «tinglados». |
![]() |
M'encanta aquesta foto. És un fragment retallat de la xarxa procedent d'una barca de bou, que s'utilitza en aquest cas per protegir l'orla (o barana) d'aquesta embarcació dels possibles colps dels «cadufos» (o «catúfols»: de l'àrab qadûs 'galleda', pres del llatí cadus 'gerro, barril') amb què es pesquen els polps. |
![]() |
Això és una foto, per a mi molt bonica, d'una simbologia potentíssima, d'un norai. Els norais, o peces de ferro o de pedra, fixades a terra, on s'amarren les barques, poden tenir relació, pel que fa a l'origen del mot, amb monuments megalítics prehistòrics. Però, en qualsevol cas, això serien altres històries i haurien de ser contades en altres ocasions. |
![]() |
Elvira Cambrils |
![]() |
Aquesta foto —així com la resta de les imatges umbilicals— sí que és obra de Júlia Llorca Tauste, que, els llombrígols / melics humans, sí que els fotografia sense cap inconvenient. |
![]() |
Des que no en veig cap en directe, com ha canviat la manera de fer que s'asseque el cordó umbilical d'un nadó! |
![]() |
Foto extreta del bloc Literart Raval. L'artista de la persiana és Nuria Frago; l'autor de la fotografia, Giacomo Donati. |
![]() |
Per Salvador Bolufer |
ARTICLE PUBLICAT AL CALENDARI DELS BRILLANTS DE 2021
Durant molts anys, la previsió astrològica –escrita en vers i en clau d’humor– era una de les seccions clàssiques d’aquest Calendari dels Brillants. Va començar el recordat Vicent Balaguer amb els entranyables Pronòstics en verset del fantàstic Vicentet, i després em vaig sumar jo a la festa amb els Pronòstics multicolor d’un quimèric Salvador, per a completar amb Vicent aquelles previsions que, malauradament, van resultar premonitòries.
Entre el fotimer de proclames apocalíptiques que circulen últimament, sobretot a les xarxes internautes, vaig entropessar amb una frase que em va fer recordar allò de l’ou de Colón: “No es pot fer res per canviar el passat; es pot fer molt per canviar el futur”. L’havia publicada l’amiga xativina Leti Garcia a la seua muralla facebookera, i em va encantar per la seua senzillesa, tan atípica en els temps que corren, i també perquè eixa era la filosofia que empràvem per a argumentar les previsions astrològiques susdites. Nosaltres ens basàvem en les conseqüències que podrien tenir en el futur els fets i les tendències del present; és a dir, no preteníem endevinar res, sinó simplement advertir. Miren l’estrofeta que vaig incloure en un dels pronòstics de l’època: