ARTICLE PUBLICAT AL CALENDARI DELS BRILLANTS DE 2021
Durant molts anys, la previsió astrològica –escrita en vers i en clau d’humor– era una de les seccions clàssiques d’aquest Calendari dels Brillants. Va començar el recordat Vicent Balaguer amb els entranyables Pronòstics en verset del fantàstic Vicentet, i després em vaig sumar jo a la festa amb els Pronòstics multicolor d’un quimèric Salvador, per a completar amb Vicent aquelles previsions que, malauradament, van resultar premonitòries.
Entre el fotimer de proclames apocalíptiques que circulen últimament, sobretot a les xarxes internautes, vaig entropessar amb una frase que em va fer recordar allò de l’ou de Colón: “No es pot fer res per canviar el passat; es pot fer molt per canviar el futur”. L’havia publicada l’amiga xativina Leti Garcia a la seua muralla facebookera, i em va encantar per la seua senzillesa, tan atípica en els temps que corren, i també perquè eixa era la filosofia que empràvem per a argumentar les previsions astrològiques susdites. Nosaltres ens basàvem en les conseqüències que podrien tenir en el futur els fets i les tendències del present; és a dir, no preteníem endevinar res, sinó simplement advertir. Miren l’estrofeta que vaig incloure en un dels pronòstics de l’època:
Una cosa és augurar
el futur que ha de venir;
altra cosa és advertir
allò que es pot evitar;
una cosa és avisar,
una altra cosa és predir...
I, segons he sentit dir
pel sideral estel·lar,
val la pena prevenir
abans que haver de curar. De l’assessoria espiritual del Calendari dels Brillantssempre recomanen als col·laboradors que enfoquen els seus treballs des de l’esperança i l’optimisme, però clar, els astres no són imbècils, i si veuen el que està passant, tant a nivell mundial com a les demarcacions que ens afecten més directament, comprendran que no es poden prevenir futurs com per a tirar coets. Però els mateixos astres deixen clar que estarien encantats que els pobles reaccionaren per a canviar les tendències, i deixaren en evidència els preocupants vaticinis que ara ens ocupen i ens preocupen. “El poble salva el poble”, com diu la màxima, mal que siga per instint de supervivència.
Per tal de donar-li caràcter a la cosa, hem disposat l’argument com si d’una obra teatral es tractara: PLANTEJAMENT, NUS I DESENLLAÇ. Com a punta de remat hem inclòs un PINACLE concloent. Heus a continuació el resultat:
LA ROMANÇA DELS TEMPS QUE CORREN
Previsió astrològica inspirada en el passat,
basada en el present i amb perspectives de futur.
I. PLANTEJAMENT
Temps enrere aquest il·lustre Calendari,
publicava en perspectives anuals
els pronòstics del futur comunitari,
enllustrats amb el més ric argumentari
que dibuixen les millors cartes astrals.
Però un dia els tals pregons argumentals
es tornaren pessimistes i avorrits;
els pronòstics tots els anys eren iguals
i els entesos, per raons estructurals,
reclamaven continguts més divertits.
Així fou com els presagis referits
s’excloïen de tan fèrtils anuaris.
Mes, en veure els temps que corren embogits,
els rectors ara reclamen decidits
el retorn d’aquells auguris literaris.
Per això amb tots els rigors disciplinaris
i amb l’ajuda dels bruixots més carismàtics,
hem escrit els vaticinis planetaris,
disposats amb els argots reglamentaris
entre versos positius asimptomàtics.
II. NUS
Professors dels instituts més emblemàtics
i erudits de les més pulcres acadèmies,
asseguren que ens esperen temps dramàtics
si els efectes dels vigents canvis climàtics
són tractats entre bullangues i blasfèmies.
Corren temps de contratemps i de pandèmies,
gotes fredes, ventoleres i riuades,
de contagis peregrins i d’epidèmies,
de microbis invasors, noves endèmies,
i de causes naturals inesperades.
Corren temps d’estats d’alarma i escalades,
de repunts i de rebrots incontrolats,
de ciutats i de comarques confinades,
de mesures de control improvisades
i cribratges col·lectius desesperats.
Corren temps de cridadisses i altercats,
de bravates i cruels vocabularis;
corren temps de fanfarrons mal educats
que exigeixen tractaments privilegiats
al compàs dels seus renills insolidaris.
Corren temps de tertulians i mercenaris,
de bramaires de les branques més hostils;
corren temps de desgavells parlamentaris,
de discursos i col·loquis incendiaris,
de pretextos i d’excuses infantils.
Corren temps de testaferros i servils,
d’amargats i rancorosos marginals
que s’oculten dibuixant falsos perfils,
d’on desfoguen els seus odis incivils
en les xarxes d’internet més usuals.
Corren temps de magistrats i tribunals,
de sumaris i de pràctiques secretes,
de recursos i querelles criminals,
de serveis ambulatoris i hospitals,
de sabons desinfectants i mascaretes.
Corren temps de malfactors i malifetes,
de canalles i presumptes implicats,
de corruptes corruptors i proxenetes
entestats a manejar les miserietes
que han rendit els seus projectes fracassats.
Corren temps de salvapàtries desbocats,
de proclames enfurides infumables;
corren temps de governants i governats
que pretenen controlar desconcertats
les penúries d’uns corrents ingovernables.
III. DESENLLAÇ
Però diuen els planetes raonables,
que els pronòstics són només clams i advertències;
i segons un dels proverbis més fiables,
els desastres del passat són immutables
i ara ens toca redimir les conseqüències.
Mes la història s’alimenta d’evidències,
on la força col·lectiva de la gent
provocava renovades referències
que invertiren els colors de les tendències
i assoliren un futur ben diferent.
Corren temps de navegar contra corrent
entre els crits d’una gran massa insatisfeta;
corren temps d’encoratjar el sentiment
contra els vils depredadors del medi ambient
i els psicòpates que manen del planeta.
Corren temps de problemàtica inconcreta;
corren càntics reclamant un món millor;
corren faules benaurades del profeta
que descriuen amb paraules de poeta
les bonances d’un futur multicolor
IV. PINACLE
I entre versos d’esperança i de vigor
impregnats de renovada adrenalina,
s’acomiada, de vosaltres servidor,
l’esperit d’aquest emèrit trobador
que pastura en la galàxia pegolina...
...I que es rasca quan li pica la picor
entre els aires perfumats de la Marina.
Salvador Bolufer
Trobador desvergonyit
